Aquesta setmana passada vam veure la pel·lícula Inside Out 2. Dos dies després de veure-la, el meu fill gran, el Nil, quan estàvem estirats al llit abans d’anar a dormir, em va preguntar si ell també tenia tots aquells personatges al cap. Com vaig poder, vaig explicar-li que tots aquells personatges eren emocions que tots i totes les teníem dins. Que tot aquest grup d’emocions ens feien ser qui érem i llavors va ser quan em va dir que ell en aquell moment estava trist perquè un company de classe li havia dit que com portava els cabells llargs era una nena i que se’l volia tallar.

Seguint la temàtica dels meus últims projectes, parlaré sobre els infants i totes les paraules negatives i repressores que reben pel simple fet de ser i fer allò que senten, perquè no es troben dins dels principis que marca la societat.La tècnica que utilitzaré serà la fotografia, jugaré amb el blanc i negre combinat amb el color alterat. El lloc serà una finestra de casa, el lloc que m’ha acompanyat en els últims projectes i que ja ha adquirit un significat molt important per a les meves creacions artístiques.

En aquesta finestra atraparé molts globus de colors. La idea és utilitzar aquests globus com a símbol de les emocions que tots els nens i nenes tenen dins. En canvi, els globus negres representaran totes aquelles frases que reben dels altres per a reprimir-los, jutjar-los i limitar-los. La intenció és esborrar totes les emocions, anul·lar els infants amb tots aquests globus negres com a reivindicació.

Crearé paraules amb els globus negres. Aquestes paraules aniran apareixent entre tots els globus de colors que estaran dins els barrots de la finestra de casa. Tot i que aquesta part més tècnica encara he de mirar com fer-ho perquè es llegeixi correctament.

Carregant...

Actualitza

«Nunca pinto sueños o pesadillas. Pinto mi propia realidad.» Frida Kahlo

L’art sempre ha format part de la meva vida, però no ha estat fins a l’última dècada que ha entrat amb força al meu dia a dia. Vaig començar formant-me amb referents clàssics com Pollock o Hopper i, actualment, forment part de la meva llista figures com Marina Abramovic, Bruce Nauman o Núria Güell.

Des del principi he dut a terme projectes basats en l’experiència i les situacions personals. La gran majoria empesos per la necessitat de reivindicar diferents situacions.

Als inicis del grau les meves obres i pràctiques artístiques no tenien relació entre elles. Totes es creaven de forma independent i no seguien ni el mateix camí, la mateixa direcció, ni tenien el mateixos referents.

El canvi es va començar a intuir quan vaig pintar un mural sobre la maternitat. Em vaig inspirar en l’Amaia Arrazola. Va fascinar-me la seva forma de veure la maternitat, caòtica i divertida, tal com ho mostra al seu llibre Meteorito(1). Però també els colors i els traços dels seus murals.
Així com el seu discurs sobre la necessitat de l’esforç i el treball incansablement per arribar a cada punt de partida(2).

El punt d’inflexió en la meva trajectòria artística va ser el 2021 amb l’inici de l’assignatura Projecte I. Vaig iniciar el curs amb moltes ganes, però a mesura que avançava l’assignatura estava més desmotivada. No vaig aconseguir trobar una pràctica artística que s’adeqües a tot el que anava recollint. Igualment, durant les diferents activitats vaig recopilar un llistat de temes i referents amb els quals treballar.

Amb tota aquesta informació extreta de Projecte I, juntament, amb un context familiar complicat, vaig iniciar el 2022 el de Taller de videocreació i el Taller de fotografia. Les llavors que havia plantat a l’assignatura de Projecte I, van germinar amb l’ajuda del context.

El Nil és el meu fill, i en aquells moments tenia cinc anys. Al Nil li encanta el ballet, el color rosa, portar faldilla, els cabells llargs i pintar-se les ungles. I per aquest motiu va començar a rebre comentaris negatius amb la premissa: “això que fas/duus és de nena”. Comentaris d’altres infants, d’adults i familiars.

I amb tot això, van néixer les dues pràctiques artístiques que porten per nom: “Cadascú és com és” del Taller de videocreació, i “Diversitat de gènere en curs” del Taller de fotografia.

A “Cadascú és com és” vaig mostrar tots els pensaments que em passen que tinc quan el Nil em demana que li pinti les ungles, o que sí es pot posar faldilla. Comentaris emesos per la societat retrògrada actual. Vaig narrar les dificultats associades per culpa d’aquesta càrrega cultural i social.

Títol i any: Cadascú és com és, 2022
Artista: Isabel Costa (El Papiol, 1988)
Tipus d’objecte: Enregistrament audiovisual
Duració: 2’07’’
Sistema d’àudio: Estèreo
Format: 16:9

“Diversitat de gènere en curs” tracta sobre l’empresonament físic i psicològic que pateixen els infants. No poden ser i viure com ells voldrien, ni fora ni dins de casa. És una fotografia que ofereix un relat i un testimoniatge de com les actituds repressores i controladores fan que els infants se sentin atrapats, abandonats i ferits. Els peluixos, com a icona, representen la innocència, la puresa i la tendresa. Adjectius que haurien d’anar de bracet de qualsevol infant, però, en canvi, queden apagats i retinguts entre uns barrots que no els deixen florir.

Títol i any: Diversitat de gènere en curs, 2022
Artista: Isabel Costa (El Papiol, 1988)
Tipus d’objecte: Fotografia digital amb càmeraNikon D5000
Format: 30 x 40 cm

Arran de tots aquests contextos, pensaments i idees amb què ens trobem, els meus treballs han anat girant al voltant de la dissidència sexual infantil i el gènere.

L’any següent, el 2023 neix una de les obres de la que estic més orgullosa, una sèrie de fotografies anomenada “Lliure per ser i fer”. Agafant el Nil gran com a actor creo un diàleg entre els barrots de la finestra i els sentiments d’angoixa, por, solitud i tristesa. Aquesta sèrie està pensada per parlar sobre la dissidència sexual infantil i el gènere de forma potent i impactant.

Títol i any: “Tristesa” de la sèrie “Lliure per ser i fer”, 2023
Artista: Isabel Costa (El Papiol, 1988)
Tècnica, mitjà i suport: Fotografia digital impressió amb plotter digital sobre foam
Dimensions: 150 x 200 cm

Títol i any: “Por” de la sèrie “Lliure per ser i fer”, 2023
Artista: Isabel Costa (El Papiol, 1988)
Tècnica, mitjà i suport: Fotografia digital impressió amb plotter digital sobre foam
Dimensions: 150 x 200 cm

Títol i any: “Solitud” de la sèrie “Lliure per ser i fer”, 2023
Artista: Isabel Costa (El Papiol, 1988)
Tècnica, mitjà i suport: Fotografia digital impressió amb plotter digital sobre foam
Dimensions: 150 x 200 cm

Títol i any: “Angoixa” de la sèrie “Lliure per ser i fer”, 2023
Artista: Isabel Costa (El Papiol, 1988)
Tècnica, mitjà i suport: Fotografia digital impressió amb plotter digital sobre foam
Dimensions: 150 x 200 cm

Títol i any: “Pressió” de la sèrie “Lliure per ser i fer”, 2023
Artista: Isabel Costa (El Papiol, 1988)
Tècnica, mitjà i suport: Fotografia digital impressió amb plotter digital sobre foam
Dimensions: 150 x 200 cm

Per acabar, la meva intenció és continuar visibilitzant aquests problemes. Em sento molt identificada i molt còmode treballant en aquests contextos des de la pràctica artística, i és un aspecte que ara mateix defineix la meva forma de pensar i crear.

Per aquestes pràctiques artístiques he tingut molt present els treballs i ideologies de referents d’àmbits molt diferents.

Santiago Sierra(4) (1966) i l’enfocament provocador i crític de les seves obres. Involucrat en temes de desigualtat social i les estructures de poder. A més, l’estudi de les relacions de poder que, en aquest cas, es manifesten a nivell social.

En aquesta mateixa linia està la Núria Güell(5) (1981). Qüestiona les estructures de poder, les dinàmiques d’opressió i qüestiona la moralitat. M’interessa molt la seva forma de fusionar l’art amb l’activisme, el que s’anomeva artivisme(3).

De l’artivisme també neix la meva admiració per l’artista urbà Banksy(6) (1970?) . Un dels meus objectius és aconseguir el seu poder de sàtira i ironia en les seves creacions. M’encanta la seva forma de lluita contra les desigualtats i la injusticia. Les obres més destacades a favor dels drets dels infants: “Slave labour”, “No future” i “Child soldier”, entre d’altres.

Una altra referent és, Pipilotti Rist (7) (1962). Aborda qüestions socials i psicològiques a través de les seves obres, amb la videocreació. Crea una experiència visual y sensorial on tracta sobre la reapropiació del propi cos. Els seus treballs content aquesta abstracció i poesia que m’atrau.

Des d’una vessant més ferotge trobem Marina Abramovic(8) (1946). L’artista considera que la vida i l’art no poden separar-se. Els meus projectes viuen d’aquesta premisa en la que costa de trobar on comença la vida personal i acaba l’obra d’art. La seva valentia a la performance Rhythm 0(9).

Per últim, vull parlar de Félix González-Torres (1957-1996). Les seves obres aborden temes profundament personals, com la mort, l’amor, la pèrdua, la identitat i l’homosexualitat sovint utilitzant elements senzills i quotidians per crear un art carregat de significat. L’obra més impactant va ser “Untitled” (Portrait of Ross in L.A.)(10).

BIBLIOGRAFIA

(1) Arrazola, Amaia. El Meteorito. Barcelona: Lunwerg Editores, 2020.
(2) Amaia, Arrazola. “Creativity: Where does the magic happen?”, 2015, TEDx Talks, ted.com/watch/tedx-talks
(3) Serna, Andrés Claudio. Videoart, feminismes i artivisme LGTBI. Recurs d’aprenentatge, Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC), 2019.
(4) Sierra, Santiago. “Santiago Sierra”. Data d’accés: 29 de setembre de 2024, https://www.santiago-sierra.com/
(5) Güell, Núria. “núria güell”. Data d’accés: 29 de setembre de 2024, https://www.nuriaguell.com
(6) Banksy. “Banksy”. Data d’accés: 28 de setembre de 2024,https://banksy.newtfire.org/html/gallery_pages/graffiti/no_future.html
(7) Rist, Pipilotti. “Pipilotti Rist video artist”. Data d’accés: 28 de setembre de 2024, https://pipilottirist.net/
(8) Abramovic, Marina. “Marina Abramovic”. Data d’accés: 28 de setembre de 2024, https://www.marinaabramovic.com/bio.html
(9) Líneas sobre arte. “Ritmo 0 de Marina Abramovic (1974)”. Data d’accés: 29 de setembre de 2024, https://lineassobrearte.com/2017/07/10/ritmo-0-de-marina-abramovic-1974/
(10) HA!. ““Sin título (Retrato de Ross en L.A.)”. Data d’accés: 28 de setembre de 2024, https://historia-arte.com/obras/sin-titulo-retrato-de-ross-en-l-a