Debat6el Sketches a mano sobre sexo en la Era Digital -repensar sexualidad -con identificación
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat0el Citas textuales de Nicolás Bourriaud (casi poesía), con títulos redactados por mí
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat4el Anàlisi comparativa
- Úrsula Bischofberger Valdés says:
Qué documentada estás, Isabel. Y, a partir de ahora, voy a seguir tu ejemplo y hacer bien las bibliografías. Me acordaré de ti cuando las haga, de la impresión seria que trasmites, y así me motivaré.
Gracias por tus comentarios y un abrazo! - Isabel Costa Ferrando says:
Gràcies, Úrsula! Abraçada :)
- Francesco Giaveri says:
Hola Isabel,
Moltes gràcies per la teva anàlisi comparativa.
Estic totalment d’acord amb tu, Núria Güell és un artista molt destacada i tot un referent. A nivell jurídic, sempre s’assessora molt bé amb advocats i experts. Una part fonamental dels seus projecte consisteix justament a dialogar i bregar contínuament amb els limitis i normes de les institucions.
De cara a l’educació i l’art que és un tema que t’interessa m’he recordat d’un projecte / publicació de l’artista portuguesa Priscilla Fernandes:
https://priscilafernandes.net/projects/the-book-of-aesthetic-education-of-the-modern-school
Seguim !
Salutacions cordials,
Francesco - Isabel Costa Ferrando says:
Hola, Francesco,
Gràcies per les teves recomanacions! :)
Salutacions,
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat2el ANÁLISIS COMPARATIVO DE MI PROYECTO en relación con otro, que tomo como referente en su dimensión relacional
- Isabel Costa Ferrando says:
Hola, Úrsula,
Em sembla molt interessant el teu treball i estic d’acord quan dius: “Hacer este análisis comparativo me ha sido muy útil para concretar aspectos que quedaban en el aire”, a mi m’ha passat el mateix.
Es nota que estas fent un treball molt exhaustiu pel teu projecte i això segur que es nota amb el resultat.
Mentre llegia l’anàlisi comparatiu m’ha vingut al cap la feina de Santiago Sierra, sobretot m’he imaginat la seva estètica. I aquesta cançó: Mira Calix, Woody.
També he vist que el teu projecte té punts de relació amb el meu anàlisi, sobretot penso en la part de trobar que la societat fa la vista grossa amb tots aquests temes tan greus i importants. Sembla que si no s’en parla és que no existeix. I realment, s’ha de donar veu perquè és una situació deplorable.
Si em permets una pregunta, quin to utitzaràs en aquesta peça audiovisual?
Gràcies per mostrar aquesta realitat. I espero que RTVE et contesti amb bones noticies, seria genial!
Salutacions,
- Úrsula Bischofberger Valdés says:
Hola, Isabel!
Muchas gracias por tus comentarios.
La idea es una sucesión de capturas con locuciones.
Pero no es seguro que aborde este proyecto… lo tengo muy en el aire.
Gracias por los referentes…ttps://www.youtube.com/watch?v=diK6rDKk1cY
Me lo dejo aquí para investigar su historia.Un abrazo,
Úrsula
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat0el Trabajo de apropiación sobre la guerra
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat3el La batalla se desarrolla en la niebla -Michael Mann
- Úrsula Bischofberger Valdés says:
Esto lo he cambiado de fecha…
En verano, me cogí el libro Guerra, de Louis Ferdinand Celine (un francés que rompió la novela, por así decir) y lo tengo anotado, clasificado, estructurado en áreas… y esto lo voy a desenvolver. Porque no sé a vosotros, impresiona la guerra, impresiona la indiferencia frente a la guerra, impresiona la indiferencia frente a la indiferencia frente a la guerra.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat6el Proposta artística Projecte III
- Úrsula Bischofberger Valdés says:
Hola, Isabel. Me parece un tema interesantísimo. Sólo los grandes pedagogos se han ocupado en serio de teorizar sobre lo que llaman el “curriculo oculto”, todo lo que se aprende en la escuela sin que sea enseñado intencionalmente, pero que es lo que, esencialmente, se aprende. Se aprende sumisión ante todo, se aprende qué es el poder, se aprende contención, se aprende a respetar lo establecido. Se aprende a través de la persona del profesor (que, con demasiada frecuencia, olvida que forma parte de una relación asimétrica incluso cuando quiere hacerse pasar por un “igual”)… Por eso, tu voz me suena que reivindica esta canción refrescante, estimulante y fantástica, y que reivindica Summerhill, donde los niños crecían en libertad.
- Ramon Gomez Miñano says:
Isabel, que pensa el teu fill de tot aixo? Compta amb ell si és ell el principal motiu de l’acció, perque no tractes d’involucrar a la seva clase en l’acció? Se que és complicat però potser val la pena. Potser ni tu ni el teu fill necessiteu cap canvi, són els altres…
- Isabel Costa Ferrando says:
Hola, Ramon,
Disculculpa que fins avui no havia vist el teu comentari.
El meu fill és un nen molt innocent i “justicier”. No li semblen bé els comentaris, però deixa de fer o posar-se coses pels que diran els de la seva classe. Sé que nosaltres no hem de canviar res, i realment, és molt complicat canviar el pensament d’un infant quan a casa el que escolta es tot el contrari del que pensem nosaltres…hauria de ser una feina transversal, però és complicat.
Em sembla molt bona idea involucrar a la classe, potser una exposició i xerrada sobre el tema? Li donaré voltes!
Moltes gràcies per la teva idea.
-
- Francesco Giaveri says:
Bon dia Isabel,
Moltes gràcies per la teva proposta de projecte.
És un tema molt rellevant i extremadament important. L’educació hauria de ser una eina i un ambient per a conèixer-nos i no per a engabiar-nos i dirigir-nos cap a l’obediència i productivitat.
Continuar treballant la finestra com a espai, simbòlic potser?, en el sentit d’interior/exterior crec que és eficaç.
Els globus com a sentiments pot funcionar encara que poden convertir-se en una cosa massa abstracta. T’has plantejat introduir una narració? Per descomptat utilitzant les fotografies com a base iconogràfica fonamental. Comparteixo aquesta observació (per descomptat no vinculant) simplement per a contrarestar una possible deriva del teu projecte en una cosa massa abstracta que quedi despersonalitzat…i llavors menys eficaç.
Digues-me com ho veus, em pots contestar aquí o per correu, tranquil a la teva completa disposició.
Moltes gràcies, molt d’ànim i salutacions cordials,
Francesco - Isabel Costa Ferrando says:
Hola, Francesco,
Em sembla molt interessant el tema de la narració per a que no sigui massa abstracte. Pot ser un Stop Motion amb una veu en off? No em desagrada la idea… I lligant-ho amb el tema de la intervenció a l’escola que em proposava el Ramon, d’aquesta forma serà més senzill de fer-ho entrendre als infants.També el passa pel cap, a banda de fer una xerrada, com ho veurieu fer un taller? Educar a través de l’art! (Ho estem treballant a l’assignatura optativa d’art i educació).
Moltes gràcies per les idees, m’estan ajudant moltíssim! :)
Salutacions,
- Francesco Giaveri says:
Hola Isabel,
Efectivament, un stop motion amb veu en off pot funcionar molt bé. O bé un Stop motion + textos que vagin intercalats també.
La idea de convertir-ho en un taller també em sembla fructífera. Podries pensar a compaginar aquest vídeo amb una intervenció d’un expert que arran del vídeo faci preguntes als participants del taller o als alumnes de classes.
Tingues en compte que si són alumnes petits, potser la veu en off funciona millor que el text perquè o no saben encara llegir molt bé o el text ha de ser senzill perquè puguin entendre-ho de manera directa. Vull dir, si planteges un taller, és important que especifiquis a quin tipus de públic va dirigit el teu taller.
Qualsevol cosa, em dius. Seguim!
Salutacions cordials,
Francesco
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Debatcontributions 1el Cuaderno de bitácora: EL SEXO VIOLADO y otros pensamientos
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.