«Nunca pinto sueños o pesadillas. Pinto mi propia realidad.» Frida Kahlo
L’art sempre ha format part de la meva vida, però no ha estat fins a l’última dècada que ha entrat amb força al meu dia a dia. Vaig començar formant-me amb referents clàssics com Pollock o Hopper i, actualment, forment part de la meva llista figures com Marina Abramovic, Bruce Nauman o Núria Güell.
Des del principi he dut a terme projectes basats en l’experiència i les situacions personals. La gran majoria empesos per la necessitat de reivindicar diferents situacions.
Als inicis del grau les meves obres i pràctiques artístiques no tenien relació entre elles. Totes es creaven de forma independent i no seguien ni el mateix camí, la mateixa direcció, ni tenien el mateixos referents.
El canvi es va començar a intuir quan vaig pintar un mural sobre la maternitat. Em vaig inspirar en l’Amaia Arrazola. Va fascinar-me la seva forma de veure la maternitat, caòtica i divertida, tal com ho mostra al seu llibre Meteorito(1). Però també els colors i els traços dels seus murals.
Així com el seu discurs sobre la necessitat de l’esforç i el treball incansablement per arribar a cada punt de partida(2).
El punt d’inflexió en la meva trajectòria artística va ser el 2021 amb l’inici de l’assignatura Projecte I. Vaig iniciar el curs amb moltes ganes, però a mesura que avançava l’assignatura estava més desmotivada. No vaig aconseguir trobar una pràctica artística que s’adeqües a tot el que anava recollint. Igualment, durant les diferents activitats vaig recopilar un llistat de temes i referents amb els quals treballar.
Amb tota aquesta informació extreta de Projecte I, juntament, amb un context familiar complicat, vaig iniciar el 2022 el de Taller de videocreació i el Taller de fotografia. Les llavors que havia plantat a l’assignatura de Projecte I, van germinar amb l’ajuda del context.
El Nil és el meu fill, i en aquells moments tenia cinc anys. Al Nil li encanta el ballet, el color rosa, portar faldilla, els cabells llargs i pintar-se les ungles. I per aquest motiu va començar a rebre comentaris negatius amb la premissa: “això que fas/duus és de nena”. Comentaris d’altres infants, d’adults i familiars.
I amb tot això, van néixer les dues pràctiques artístiques que porten per nom: “Cadascú és com és” del Taller de videocreació, i “Diversitat de gènere en curs” del Taller de fotografia.
A “Cadascú és com és” vaig mostrar tots els pensaments que em passen que tinc quan el Nil em demana que li pinti les ungles, o que sí es pot posar faldilla. Comentaris emesos per la societat retrògrada actual. Vaig narrar les dificultats associades per culpa d’aquesta càrrega cultural i social.
Títol i any: Cadascú és com és, 2022
Artista: Isabel Costa (El Papiol, 1988)
Tipus d’objecte: Enregistrament audiovisual
Duració: 2’07’’
Sistema d’àudio: Estèreo
Format: 16:9
“Diversitat de gènere en curs” tracta sobre l’empresonament físic i psicològic que pateixen els infants. No poden ser i viure com ells voldrien, ni fora ni dins de casa. És una fotografia que ofereix un relat i un testimoniatge de com les actituds repressores i controladores fan que els infants se sentin atrapats, abandonats i ferits. Els peluixos, com a icona, representen la innocència, la puresa i la tendresa. Adjectius que haurien d’anar de bracet de qualsevol infant, però, en canvi, queden apagats i retinguts entre uns barrots que no els deixen florir.
Títol i any: Diversitat de gènere en curs, 2022
Artista: Isabel Costa (El Papiol, 1988)
Tipus d’objecte: Fotografia digital amb càmeraNikon D5000
Format: 30 x 40 cm
Arran de tots aquests contextos, pensaments i idees amb què ens trobem, els meus treballs han anat girant al voltant de la dissidència sexual infantil i el gènere.
L’any següent, el 2023 neix una de les obres de la que estic més orgullosa, una sèrie de fotografies anomenada “Lliure per ser i fer”. Agafant el Nil gran com a actor creo un diàleg entre els barrots de la finestra i els sentiments d’angoixa, por, solitud i tristesa. Aquesta sèrie està pensada per parlar sobre la dissidència sexual infantil i el gènere de forma potent i impactant.
Títol i any: “Tristesa” de la sèrie “Lliure per ser i fer”, 2023
Artista: Isabel Costa (El Papiol, 1988)
Tècnica, mitjà i suport: Fotografia digital impressió amb plotter digital sobre foam
Dimensions: 150 x 200 cm
Títol i any: “Por” de la sèrie “Lliure per ser i fer”, 2023
Artista: Isabel Costa (El Papiol, 1988)
Tècnica, mitjà i suport: Fotografia digital impressió amb plotter digital sobre foam
Dimensions: 150 x 200 cm
Títol i any: “Solitud” de la sèrie “Lliure per ser i fer”, 2023
Artista: Isabel Costa (El Papiol, 1988)
Tècnica, mitjà i suport: Fotografia digital impressió amb plotter digital sobre foam
Dimensions: 150 x 200 cm
Títol i any: “Angoixa” de la sèrie “Lliure per ser i fer”, 2023
Artista: Isabel Costa (El Papiol, 1988)
Tècnica, mitjà i suport: Fotografia digital impressió amb plotter digital sobre foam
Dimensions: 150 x 200 cm
Títol i any: “Pressió” de la sèrie “Lliure per ser i fer”, 2023
Artista: Isabel Costa (El Papiol, 1988)
Tècnica, mitjà i suport: Fotografia digital impressió amb plotter digital sobre foam
Dimensions: 150 x 200 cm
Per acabar, la meva intenció és continuar visibilitzant aquests problemes. Em sento molt identificada i molt còmode treballant en aquests contextos des de la pràctica artística, i és un aspecte que ara mateix defineix la meva forma de pensar i crear.
Per aquestes pràctiques artístiques he tingut molt present els treballs i ideologies de referents d’àmbits molt diferents.
Santiago Sierra(4) (1966) i l’enfocament provocador i crític de les seves obres. Involucrat en temes de desigualtat social i les estructures de poder. A més, l’estudi de les relacions de poder que, en aquest cas, es manifesten a nivell social.
En aquesta mateixa linia està la Núria Güell(5) (1981). Qüestiona les estructures de poder, les dinàmiques d’opressió i qüestiona la moralitat. M’interessa molt la seva forma de fusionar l’art amb l’activisme, el que s’anomeva artivisme(3).
De l’artivisme també neix la meva admiració per l’artista urbà Banksy(6) (1970?) . Un dels meus objectius és aconseguir el seu poder de sàtira i ironia en les seves creacions. M’encanta la seva forma de lluita contra les desigualtats i la injusticia. Les obres més destacades a favor dels drets dels infants: “Slave labour”, “No future” i “Child soldier”, entre d’altres.
Una altra referent és, Pipilotti Rist (7) (1962). Aborda qüestions socials i psicològiques a través de les seves obres, amb la videocreació. Crea una experiència visual y sensorial on tracta sobre la reapropiació del propi cos. Els seus treballs content aquesta abstracció i poesia que m’atrau.
Des d’una vessant més ferotge trobem Marina Abramovic(8) (1946). L’artista considera que la vida i l’art no poden separar-se. Els meus projectes viuen d’aquesta premisa en la que costa de trobar on comença la vida personal i acaba l’obra d’art. La seva valentia a la performance Rhythm 0(9).
Per últim, vull parlar de Félix González-Torres (1957-1996). Les seves obres aborden temes profundament personals, com la mort, l’amor, la pèrdua, la identitat i l’homosexualitat sovint utilitzant elements senzills i quotidians per crear un art carregat de significat. L’obra més impactant va ser “Untitled” (Portrait of Ross in L.A.)(10).
BIBLIOGRAFIA
(1) Arrazola, Amaia. El Meteorito. Barcelona: Lunwerg Editores, 2020.
(2) Amaia, Arrazola. “Creativity: Where does the magic happen?”, 2015, TEDx Talks, ted.com/watch/tedx-talks
(3) Serna, Andrés Claudio. Videoart, feminismes i artivisme LGTBI. Recurs d’aprenentatge, Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC), 2019.
(4) Sierra, Santiago. “Santiago Sierra”. Data d’accés: 29 de setembre de 2024, https://www.santiago-sierra.com/
(5) Güell, Núria. “núria güell”. Data d’accés: 29 de setembre de 2024, https://www.nuriaguell.com
(6) Banksy. “Banksy”. Data d’accés: 28 de setembre de 2024,https://banksy.newtfire.org/html/gallery_pages/graffiti/no_future.html
(7) Rist, Pipilotti. “Pipilotti Rist video artist”. Data d’accés: 28 de setembre de 2024, https://pipilottirist.net/
(8) Abramovic, Marina. “Marina Abramovic”. Data d’accés: 28 de setembre de 2024, https://www.marinaabramovic.com/bio.html
(9) Líneas sobre arte. “Ritmo 0 de Marina Abramovic (1974)”. Data d’accés: 29 de setembre de 2024, https://lineassobrearte.com/2017/07/10/ritmo-0-de-marina-abramovic-1974/
(10) HA!. ““Sin título (Retrato de Ross en L.A.)”. Data d’accés: 28 de setembre de 2024, https://historia-arte.com/obras/sin-titulo-retrato-de-ross-en-l-a
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola, Isabel. Me parece un tema interesantísimo. Sólo los grandes pedagogos se han ocupado en serio de teorizar sobre lo que llaman el “curriculo oculto”, todo lo que se aprende en la escuela sin que sea enseñado intencionalmente, pero que es lo que, esencialmente, se aprende. Se aprende sumisión ante todo, se aprende qué es el poder, se aprende contención, se aprende a respetar lo establecido. Se aprende a través de la persona del profesor (que, con demasiada frecuencia, olvida que forma parte de una relación asimétrica incluso cuando quiere hacerse pasar por un “igual”)… Por eso, tu voz me suena que reivindica esta canción refrescante, estimulante y fantástica, y que reivindica Summerhill, donde los niños crecían en libertad.
Isabel, que pensa el teu fill de tot aixo? Compta amb ell si és ell el principal motiu de l’acció, perque no tractes d’involucrar a la seva clase en l’acció? Se que és complicat però potser val la pena. Potser ni tu ni el teu fill necessiteu cap canvi, són els altres…
Hola, Ramon,
Disculculpa que fins avui no havia vist el teu comentari.
El meu fill és un nen molt innocent i “justicier”. No li semblen bé els comentaris, però deixa de fer o posar-se coses pels que diran els de la seva classe. Sé que nosaltres no hem de canviar res, i realment, és molt complicat canviar el pensament d’un infant quan a casa el que escolta es tot el contrari del que pensem nosaltres…hauria de ser una feina transversal, però és complicat.
Em sembla molt bona idea involucrar a la classe, potser una exposició i xerrada sobre el tema? Li donaré voltes!
Moltes gràcies per la teva idea.
Bon dia Isabel,
Moltes gràcies per la teva proposta de projecte.
És un tema molt rellevant i extremadament important. L’educació hauria de ser una eina i un ambient per a conèixer-nos i no per a engabiar-nos i dirigir-nos cap a l’obediència i productivitat.
Continuar treballant la finestra com a espai, simbòlic potser?, en el sentit d’interior/exterior crec que és eficaç.
Els globus com a sentiments pot funcionar encara que poden convertir-se en una cosa massa abstracta. T’has plantejat introduir una narració? Per descomptat utilitzant les fotografies com a base iconogràfica fonamental. Comparteixo aquesta observació (per descomptat no vinculant) simplement per a contrarestar una possible deriva del teu projecte en una cosa massa abstracta que quedi despersonalitzat…i llavors menys eficaç.
Digues-me com ho veus, em pots contestar aquí o per correu, tranquil a la teva completa disposició.
Moltes gràcies, molt d’ànim i salutacions cordials,
Francesco
Hola, Francesco,
Em sembla molt interessant el tema de la narració per a que no sigui massa abstracte. Pot ser un Stop Motion amb una veu en off? No em desagrada la idea… I lligant-ho amb el tema de la intervenció a l’escola que em proposava el Ramon, d’aquesta forma serà més senzill de fer-ho entrendre als infants.
També el passa pel cap, a banda de fer una xerrada, com ho veurieu fer un taller? Educar a través de l’art! (Ho estem treballant a l’assignatura optativa d’art i educació).
Moltes gràcies per les idees, m’estan ajudant moltíssim! :)
Salutacions,
Hola Isabel,
Efectivament, un stop motion amb veu en off pot funcionar molt bé. O bé un Stop motion + textos que vagin intercalats també.
La idea de convertir-ho en un taller també em sembla fructífera. Podries pensar a compaginar aquest vídeo amb una intervenció d’un expert que arran del vídeo faci preguntes als participants del taller o als alumnes de classes.
Tingues en compte que si són alumnes petits, potser la veu en off funciona millor que el text perquè o no saben encara llegir molt bé o el text ha de ser senzill perquè puguin entendre-ho de manera directa. Vull dir, si planteges un taller, és important que especifiquis a quin tipus de públic va dirigit el teu taller.
Qualsevol cosa, em dius. Seguim!
Salutacions cordials,
Francesco