Publicat per

Proposta artística Projecte III

Publicat per

Proposta artística Projecte III

Aquesta setmana passada vam veure la pel·lícula Inside Out 2. Dos dies després de veure-la, el meu fill gran, el Nil, quan estàvem estirats al llit abans d’anar a dormir, em va preguntar si ell també tenia tots aquells personatges al cap. Com vaig poder, vaig explicar-li que tots aquells personatges eren emocions que tots i totes les teníem dins. Que tot aquest grup d’emocions ens feien ser qui érem i llavors va ser quan em va dir que ell…
Aquesta setmana passada vam veure la pel·lícula Inside Out 2. Dos dies després de veure-la, el meu fill gran,…

Aquesta setmana passada vam veure la pel·lícula Inside Out 2. Dos dies després de veure-la, el meu fill gran, el Nil, quan estàvem estirats al llit abans d’anar a dormir, em va preguntar si ell també tenia tots aquells personatges al cap. Com vaig poder, vaig explicar-li que tots aquells personatges eren emocions que tots i totes les teníem dins. Que tot aquest grup d’emocions ens feien ser qui érem i llavors va ser quan em va dir que ell en aquell moment estava trist perquè un company de classe li havia dit que com portava els cabells llargs era una nena i que se’l volia tallar.

Seguint la temàtica dels meus últims projectes, parlaré sobre els infants i totes les paraules negatives i repressores que reben pel simple fet de ser i fer allò que senten, perquè no es troben dins dels principis que marca la societat.La tècnica que utilitzaré serà la fotografia, jugaré amb el blanc i negre combinat amb el color alterat. El lloc serà una finestra de casa, el lloc que m’ha acompanyat en els últims projectes i que ja ha adquirit un significat molt important per a les meves creacions artístiques.

En aquesta finestra atraparé molts globus de colors. La idea és utilitzar aquests globus com a símbol de les emocions que tots els nens i nenes tenen dins. En canvi, els globus negres representaran totes aquelles frases que reben dels altres per a reprimir-los, jutjar-los i limitar-los. La intenció és esborrar totes les emocions, anul·lar els infants amb tots aquests globus negres com a reivindicació.

Crearé paraules amb els globus negres. Aquestes paraules aniran apareixent entre tots els globus de colors que estaran dins els barrots de la finestra de casa. Tot i que aquesta part més tècnica encara he de mirar com fer-ho perquè es llegeixi correctament.

Debat0el Proposta artística Projecte III

No hi ha comentaris.

Publicat per

La disciplina del cuerpo

Publicat per

La disciplina del cuerpo

Arte sin artificio, el sol que sale. Artificio sin arte, la vertical. Ballet: mezcla de arte y artificio. Disciplina del cuerpo. ¡DISCIPLINA!…
Arte sin artificio, el sol que sale. Artificio sin arte, la vertical. Ballet: mezcla de arte y artificio. Disciplina…

Arte sin artificio, el sol que sale.
Artificio sin arte, la vertical.
Ballet: mezcla de arte y artificio.
Disciplina del cuerpo.

¡DISCIPLINA! ¡DISCIPLINA! ¡DISCIPLINA! ¡DISCIPLINA! ¡DISCIPLINA!
CICATRICES DE DISCIPLINA EN LA PIEL RAJADA
(Aula como lugar de metálica tortura)

La disciplina del trabajo del cuerpo que se agacha a recoger el fruto. La disciplina del trabajo del cuerpo que se sienta en la silla inmóvil. La disciplina de los dedos que tocan las teclas.
La disciplina esclavizadora del ballet
¿TIRANÍA?
¡Sí, Foucault!

Naturaleza segmentada, partida la continuidad
Naturaleza rota en la técnica humana
Rota en rojo, con decisión de plaga, con bisturí rotundo

(Ese sol son tus pies, tus brazos agotados, tu piel exigida, tu carne a la que mandas callar.)

(Pero también
La disciplina del niño que aprende a andar de la mano, 
La del violinista en el manejo del arco, 
La de los dedos que acarician la seda y la colocan,
La del que cuida ese cuerpo que quiere, que NECESITA disciplina, que quiere, que NECESITA ensayos
CUERPO que quiere, que disfruta con la disciplina, que necesita entrenamiento, ensayo, orden, periodicidad, ritmo)

He hecho una captura de mi vídeo, la he importado en Snap! y encima he dibujado verticales. Después, he hecho una captura de pantalla con el iphone para que me salga el GIF. Ésta es la programación:

Debat0el La disciplina del cuerpo

No hi ha comentaris.

Publicat per

Luz

Publicat per

Luz

Dibujo anónimo, entrada a medias. En Folio, se infla… A quién no le encanta la textura de vela de navío del papel iluminado a contraluz… Luz que sale de dentro de ti humanidad no podrás perderte Tranquila, humanidad Ahí está el camino Luz que sale de dentro de ti También es reconocible de inmediato esa luz de dentro, asociada a los momentos de plenitud, a las iluminaciones mínimas, los amagos de satori, ese momento de no-mente y de presencia total.…
Dibujo anónimo, entrada a medias. En Folio, se infla… A quién no le encanta la textura de vela de…

Dibujo anónimo, entrada a medias. En Folio, se infla… A quién no le encanta la textura de vela de navío del papel iluminado a contraluz…

Luz que sale de dentro de ti
humanidad
no podrás perderte
Tranquila, humanidad
Ahí está el camino
Luz que sale de dentro de ti

También es reconocible de inmediato esa luz de dentro, asociada a los momentos de plenitud, a las iluminaciones mínimas, los amagos de satori, ese momento de no-mente y de presencia total. Esa es nuestra guía, en ese momento es cuando no estamos ciegos, ahí es donde tenemos que ir.
También, en el terreno de la fantasía, esa luz podrían ser los hijos de la humanidad, nuestros hijos,  que son los que guian nuestros pasos por ser los que nos prolongan, referentes últimos.

(Hombre, estás embarazado de luz)

He hecho este dibujo con un A4, rotulador, un flexo y un bolígrafo, unas tijeras y una goma. Protagonista es, también, mi mano, símbolo de mi voluntad. Lo he tenido que repetir.

Debat0el Luz

No hi ha comentaris.

Publicat per

Rosa y Azul, Arte computacional

Publicat per

Rosa y Azul, Arte computacional

Dibujo anónimo, entrada a medias.                                   …
Dibujo anónimo, entrada a medias.                             …

Dibujo anónimo, entrada a medias. 
                                                                                                                                          Uno, entero;                        otra, teñida de blanco. 
             Ambos situados juntos. 
                                                                                                                               Una, sin pedírselo, en diagonal;                                       otro, horizontal. 
                                                                                Ambos

Qué más se puede decir. 

He hecho este dibujo con Snap!, lo he hecho en un momento, podría probar variantes si quisiera en un click. Variantes de color, de trazo, de grosor de trazo… en fin, infinitas. Ejercen un efecto hipnótico. Este es el código:

Y esto es lo que dijo Jasia Reichardt en 1968, en la exposición Cybernetic Serendipity – The Computer and the Arts, en el Institute for Contemporary Art (ICA) de Londres.
Se abordaba la relación tecnología-creatividad. Comparaba sistemas aleatorios empleados por artistas y compositores-ídem en dispositivos tecnológicos. Dijo:

Gracias a las nuevas tecnologías es posible para alguien ajeno alas Bellas Artes crear una obra que “se aproxima y a menudo resulta idéntica a lo que llamamos arte”.

Podrás comprobarlo si coges esa herramienta. La mayoría de los resultados de lo que hagas tendrán esa armonía que el artista encuentra secretamente si se abstrae, armonía que la máquina encuentra gracias a la otra armonía secreta del universo, la de los números. 

Debat0el Rosa y Azul, Arte computacional

No hi ha comentaris.

Publicat per

Bola negra, Miró triste

Publicat per

Bola negra, Miró triste

Ahí está, como la comida mal masticada Ni entra ni sale. En el cuello, lugar de paso, interfiriéndolo todo Obra anónima, Dibujo con Paint a medias. Reconozco enseguida esa situación. El que la padece, vive, pero cómo. No lo puedo formular más complicado porque es así de sencillo. Gráficamente elemental, TEPT, PTSD, hay algo que es al psiquismo lo que el agujero negro a la materia. Este dibujo fue hecho con Paint. Se puede buscar ese azul puro introduciéndolo. Referentes:…
Ahí está, como la comida mal masticada Ni entra ni sale. En el cuello, lugar de paso, interfiriéndolo todo…

Ahí está, como la comida mal masticada
Ni entra ni sale.
En el cuello, lugar de paso, interfiriéndolo todo

Obra anónima, Dibujo con Paint a medias.

Reconozco enseguida esa situación. El que la padece, vive, pero cómo. No lo puedo formular más complicado porque es así de sencillo. Gráficamente elemental, TEPT, PTSD, hay algo que es al psiquismo lo que el agujero negro a la materia.

Este dibujo fue hecho con Paint. Se puede buscar ese azul puro introduciéndolo. Referentes: Miró triste.  Esta es la primera entrada de mi grupo “entradas a medias”,  y será completada en su momento, cuando pueda quitar el pañuelo en este juego de magia que es la virtualidad.

Debat0el Bola negra, Miró triste

No hi ha comentaris.

Publicat per

La meva trajectòria artística

Publicat per

La meva trajectòria artística

«Nunca pinto sueños o pesadillas. Pinto mi propia realidad.» Frida Kahlo L’art sempre ha format part de la meva vida, però no…
«Nunca pinto sueños o pesadillas. Pinto mi propia realidad.» Frida Kahlo L’art sempre ha format part de la meva…

Carregant...

«Nunca pinto sueños o pesadillas. Pinto mi propia realidad.» Frida Kahlo

L’art sempre ha format part de la meva vida, però no ha estat fins a l’última dècada que ha entrat amb força al meu dia a dia. Vaig començar formant-me amb referents clàssics com Pollock o Hopper i, actualment, forment part de la meva llista figures com Marina Abramovic, Bruce Nauman o Núria Güell.

Des del principi he dut a terme projectes basats en l’experiència i les situacions personals. La gran majoria empesos per la necessitat de reivindicar diferents situacions.

Als inicis del grau les meves obres i pràctiques artístiques no tenien relació entre elles. Totes es creaven de forma independent i no seguien ni el mateix camí, la mateixa direcció, ni tenien el mateixos referents.

El canvi es va començar a intuir quan vaig pintar un mural sobre la maternitat. Em vaig inspirar en l’Amaia Arrazola. Va fascinar-me la seva forma de veure la maternitat, caòtica i divertida, tal com ho mostra al seu llibre Meteorito(1). Però també els colors i els traços dels seus murals.
Així com el seu discurs sobre la necessitat de l’esforç i el treball incansablement per arribar a cada punt de partida(2).

El punt d’inflexió en la meva trajectòria artística va ser el 2021 amb l’inici de l’assignatura Projecte I. Vaig iniciar el curs amb moltes ganes, però a mesura que avançava l’assignatura estava més desmotivada. No vaig aconseguir trobar una pràctica artística que s’adeqües a tot el que anava recollint. Igualment, durant les diferents activitats vaig recopilar un llistat de temes i referents amb els quals treballar.

Amb tota aquesta informació extreta de Projecte I, juntament, amb un context familiar complicat, vaig iniciar el 2022 el de Taller de videocreació i el Taller de fotografia. Les llavors que havia plantat a l’assignatura de Projecte I, van germinar amb l’ajuda del context.

El Nil és el meu fill, i en aquells moments tenia cinc anys. Al Nil li encanta el ballet, el color rosa, portar faldilla, els cabells llargs i pintar-se les ungles. I per aquest motiu va començar a rebre comentaris negatius amb la premissa: “això que fas/duus és de nena”. Comentaris d’altres infants, d’adults i familiars.

I amb tot això, van néixer les dues pràctiques artístiques que porten per nom: “Cadascú és com és” del Taller de videocreació, i “Diversitat de gènere en curs” del Taller de fotografia.

A “Cadascú és com és” vaig mostrar tots els pensaments que em passen que tinc quan el Nil em demana que li pinti les ungles, o que sí es pot posar faldilla. Comentaris emesos per la societat retrògrada actual. Vaig narrar les dificultats associades per culpa d’aquesta càrrega cultural i social.

Títol i any: Cadascú és com és, 2022
Artista: Isabel Costa (El Papiol, 1988)
Tipus d’objecte: Enregistrament audiovisual
Duració: 2’07’’
Sistema d’àudio: Estèreo
Format: 16:9

“Diversitat de gènere en curs” tracta sobre l’empresonament físic i psicològic que pateixen els infants. No poden ser i viure com ells voldrien, ni fora ni dins de casa. És una fotografia que ofereix un relat i un testimoniatge de com les actituds repressores i controladores fan que els infants se sentin atrapats, abandonats i ferits. Els peluixos, com a icona, representen la innocència, la puresa i la tendresa. Adjectius que haurien d’anar de bracet de qualsevol infant, però, en canvi, queden apagats i retinguts entre uns barrots que no els deixen florir.

Títol i any: Diversitat de gènere en curs, 2022
Artista: Isabel Costa (El Papiol, 1988)
Tipus d’objecte: Fotografia digital amb càmeraNikon D5000
Format: 30 x 40 cm

Arran de tots aquests contextos, pensaments i idees amb què ens trobem, els meus treballs han anat girant al voltant de la dissidència sexual infantil i el gènere.

L’any següent, el 2023 neix una de les obres de la que estic més orgullosa, una sèrie de fotografies anomenada “Lliure per ser i fer”. Agafant el Nil gran com a actor creo un diàleg entre els barrots de la finestra i els sentiments d’angoixa, por, solitud i tristesa. Aquesta sèrie està pensada per parlar sobre la dissidència sexual infantil i el gènere de forma potent i impactant.

Títol i any: “Tristesa” de la sèrie “Lliure per ser i fer”, 2023
Artista: Isabel Costa (El Papiol, 1988)
Tècnica, mitjà i suport: Fotografia digital impressió amb plotter digital sobre foam
Dimensions: 150 x 200 cm

 

Títol i any: “Por” de la sèrie “Lliure per ser i fer”, 2023
Artista: Isabel Costa (El Papiol, 1988)
Tècnica, mitjà i suport: Fotografia digital impressió amb plotter digital sobre foam
Dimensions: 150 x 200 cm

 

Títol i any: “Solitud” de la sèrie “Lliure per ser i fer”, 2023
Artista: Isabel Costa (El Papiol, 1988)
Tècnica, mitjà i suport: Fotografia digital impressió amb plotter digital sobre foam
Dimensions: 150 x 200 cm

 

Títol i any: “Angoixa” de la sèrie “Lliure per ser i fer”, 2023
Artista: Isabel Costa (El Papiol, 1988)
Tècnica, mitjà i suport: Fotografia digital impressió amb plotter digital sobre foam
Dimensions: 150 x 200 cm
Títol i any: “Pressió” de la sèrie “Lliure per ser i fer”, 2023
Artista: Isabel Costa (El Papiol, 1988)
Tècnica, mitjà i suport: Fotografia digital impressió amb plotter digital sobre foam
Dimensions: 150 x 200 cm

 

Per acabar, la meva intenció és continuar visibilitzant aquests problemes. Em sento molt identificada i molt còmode treballant en aquests contextos des de la pràctica artística, i és un aspecte que ara mateix defineix la meva forma de pensar i crear.

Per aquestes pràctiques artístiques he tingut molt present els treballs i ideologies de referents d’àmbits molt diferents.

Santiago Sierra(4) (1966) i l’enfocament provocador i crític de les seves obres. Involucrat en temes de desigualtat social i les estructures de poder. A més, l’estudi de les relacions de poder que, en aquest cas, es manifesten a nivell social.

En aquesta mateixa linia està la Núria Güell(5) (1981). Qüestiona les estructures de poder, les dinàmiques d’opressió i qüestiona la moralitat. M’interessa molt la seva forma de fusionar l’art amb l’activisme, el que s’anomeva artivisme(3).

De l’artivisme també neix la meva admiració per l’artista urbà Banksy(6) (1970?) . Un dels meus objectius és aconseguir el seu poder de sàtira i ironia en les seves creacions. M’encanta la seva forma de lluita contra les desigualtats i la injusticia. Les obres més destacades a favor dels drets dels infants: “Slave labour”, “No future” i “Child soldier”, entre d’altres.

Una altra referent és, Pipilotti Rist (7) (1962). Aborda qüestions socials i psicològiques a través de les seves obres, amb la videocreació. Crea una experiència visual y sensorial on tracta sobre la reapropiació del propi cos. Els seus treballs content aquesta abstracció i poesia que m’atrau.

Des d’una vessant més ferotge trobem Marina Abramovic(8) (1946). L’artista considera que la vida i l’art no poden separar-se. Els meus projectes viuen d’aquesta premisa en la que costa de trobar on comença la vida personal i acaba l’obra d’art. La seva valentia a la performance Rhythm 0(9).

Per últim, vull parlar de Félix González-Torres (1957-1996). Les seves obres aborden temes profundament personals, com la mort, l’amor, la pèrdua, la identitat i l’homosexualitat sovint utilitzant elements senzills i quotidians per crear un art carregat de significat. L’obra més impactant va ser “Untitled” (Portrait of Ross in L.A.)(10).

 

 

BIBLIOGRAFIA

(1) Arrazola, Amaia. El Meteorito. Barcelona: Lunwerg Editores, 2020.
(2) Amaia, Arrazola. “Creativity: Where does the magic happen?”, 2015, TEDx Talks, ted.com/watch/tedx-talks
(3) Serna, Andrés Claudio. Videoart, feminismes i artivisme LGTBI. Recurs d’aprenentatge, Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC), 2019.
(4) Sierra, Santiago. “Santiago Sierra”. Data d’accés: 29 de setembre de 2024, https://www.santiago-sierra.com/
(5) Güell, Núria. “núria güell”. Data d’accés: 29 de setembre de 2024, https://www.nuriaguell.com
(6) Banksy. “Banksy”. Data d’accés: 28 de setembre de 2024,https://banksy.newtfire.org/html/gallery_pages/graffiti/no_future.html
(7) Rist, Pipilotti. “Pipilotti Rist video artist”. Data d’accés: 28 de setembre de 2024, https://pipilottirist.net/
(8) Abramovic, Marina. “Marina Abramovic”. Data d’accés: 28 de setembre de 2024, https://www.marinaabramovic.com/bio.html
(9) Líneas sobre arte. “Ritmo 0 de Marina Abramovic (1974)”. Data d’accés: 29 de setembre de 2024, https://lineassobrearte.com/2017/07/10/ritmo-0-de-marina-abramovic-1974/
(10) HA!. ““Sin título (Retrato de Ross en L.A.)”. Data d’accés: 28 de setembre de 2024, https://historia-arte.com/obras/sin-titulo-retrato-de-ross-en-l-a

Debat3el La meva trajectòria artística

  1. Úrsula Bischofberger Valdés says:

    Muy bien fundamentado y seductor.
    Se nota que es un proyecto muy en tu piel.

  2. Francesco Giaveri says:

    Bon dia Isabel,
    moltes gràcies per la teva presentació i els referents que ens comparteix.

    Super interessants i molt significativa la teva línia de recerca. Segurament podràs desenvolupar un gran projecte en aquesta assignatura. No dubtis a posar-te en contacte amb mi pel que et pugui ajudar i pels dubtes que puguis tenir.

    Em permeto assenyalar-te alguns artistes i teòriques que potser poden ser del teu interès:

    Judith Butler

    https://en.wikipedia.org/wiki/Judith_Butler

    Ocaña
    https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_P%C3%A9rez_Oca%C3%B1a

    Paul Preciado
    https://es.wikipedia.org/wiki/Paul_B._Preciado

    https://www.youtube.com/watch?v=MpwhE_3wnmU

    Sands Murray-Wassink

    https://dutchartinstitute.eu/page/1351/sands-murray-wassink

    Moltes gràcies per les teves aportacions i seguim en contacte. Tranquil a la teva completa disposició per a ajudar-te a desenvolupar el teu projecte.

    Salutacions cordials,
    Francesco

Publicat per

Presentación personal y síntesis de trayectoria previa

Publicat per

Presentación personal y síntesis de trayectoria previa

Queridos compañeros y compañeras, profesor: He dedicado unos tres minutos a mi presentación personal, que considero fundamental para que se entienda el…
Queridos compañeros y compañeras, profesor: He dedicado unos tres minutos a mi presentación personal, que considero fundamental para que…

Queridos compañeros y compañeras, profesor:

He dedicado unos tres minutos a mi presentación personal, que considero fundamental para que se entienda el proyecto por el que me voy a decantar en esta asignatura, y cinco a mi trayectoria artística propiamente dicha.

Mi aproximación al mundo de la filosofía, el psicoanálisis y la música se produjo en la adolescencia, y me abrió las puertas más grandes que nunca se me hayan abierto: las puertas del pensamiento. Después, mi llegada a la universidad y el estudio de una disciplina que comenzaba a ser científica, la psicología, me permitió desarrollar la capacidad de distinguir el pensamiento científico del que no lo es, o, al menos, aproximarme al problema de lo que es o no la ciencia. Esto no solo me preparó para un desempeño profesional delicado, en el que las decisiones tienen que estar basadas, en la medida de lo posible, en certezas, y si no en la alta probabilidad; también me preparó para moverme por el mundo.

A lo largo de los años, he estado muy ocupada con mi profesión y con tareas de cuidado en mi entorno familiar, porque esas tareas han recaído siempre en mí, tanto en mi familia de procedencia como en la nueva. De esta situación no he creado testimonios plásticos, pero sí textos que me pueden servir de inspiración en lo que pretendo hacer a continuación.
Llegado el fin de mi carrera profesional, me acerco, primero, al arte dramático a través de sus escuelas. Allí constato que los artistas, en su mayoría, proceden de estratos sociales altos, lo que sesga su mirada; detecto esto como un problema importantísimo del discurso del arte. Por otra parte, las malas experiencias personales en alguna de ellas me llevan a percibir la importancia del autocuidado y la imagen en el desempeño del artista.

De mis estudios en el Grado de artes, subrayo el impacto conceptual de los seminarios: en mi visión del arte, en mi visión del mundo. De los talleres, indico la necesidad de profundizar en las técnicas, y la sensación de que una pericia suficiente hay que trabajarla con constancia, con mucha intensidad en el día a día y a lo largo del tiempo.
Todo este proceso de lo que he llamado “encuentros” lo relato, con muchos enlaces, aquí, en un lugar que he llamado “derivas, estrenos, osadías. Resbalones, patinazos, risas y “si tú fueses yo”. 

Mi trayectoria artística no es propiamente una trayectoria, ha sido y es una deriva. No sé dónde me puede llevar. Subrayo varios rasgos personales que pueden estar marcando mis rumbos: lo que he llamado “los estrenos”, el hecho de estrenar muchos cambios, desde la libertad que llegó con la muerte de Franco a la llegada del mundo digital…  Mi osadía personal, que me hace abordar tareas y adoptar actitudes de forma imprudente; y mi preocupación, personal por lo que me afecta, por la igualdad. Y hay algo en mis trabajos que se me pone de manifiesto cuando los reviso: el gusto por el humor y por lo grotesco.

Esto se traduce en un compromiso: compromiso con mis Ensayos absurdos, la colección Sin más que he estado escribiendo este mes de agosto… Estoy casi segura de que este camino me va a ser provechoso, y se abre amplio, inspirador. Al principio me saldra regular, o mal, pero insistiré y tal vez pueda hacer algo que aporte, que merezca la pena.

Sin más que añadir, me despido con la esperanza de no haberos aburrido, y con el deseo de que me deseéis suerte, porque la tarea que me planteo no solo es amplia, también arriesgada.
Un abrazo,

Debat2el Presentación personal y síntesis de trayectoria previa

  1. Francesco Giaveri says:

    Buenas tardes Úrsula,

    Muchísimas gracias por tus aportaciones y por tu presentación.

    ¡Me ha encantado! Muy interesante y desbordante de intereses y ramificaciones.

    Estoy esperando conocer más sobre tu proyecto y me dices si te puedo ayudar en algo.

     

    Mientras tanto te paso algunos referentes que a mi personalmente me interesan y que quizá te puedan ser utiles:

    Sobre arte y ciencia:

    Pep Vidal: https://www.pepvidal.com/

    Sobre el dibujo y el lenguaje, pero también lo absurdo y grotesco:

    Aldo Urbano: https://www.aldourbano.com/
    David Shrigley: https://davidshrigley.com/
    Barbara Kruger: https://en.wikipedia.org/wiki/Barbara_Kruger

    Sobre un arte comprometido y politico:

    Nuria Güell https://www.nuriaguell.com/
    Nan Goldin. https://awarewomenartists.com/en/artiste/nan-goldin/

     

    Mucho ánimo con tu proyecto y saludos cordiales,

    Francesco

Publicat per

Benvinguts i benvingudes!

Benvinguts i benvingudes!
Publicat per

Benvinguts i benvingudes!

Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions…
Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran…

Hola!

Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora.

Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions relacionades amb les activitats que facin els companys i companyes de l’aula al llarg del semestre.

L’Àgora és un espai de debat on els estudiants i els docents poden veure, compartir i comentar els projectes i tasques de l’assignatura. 

Si només veus aquesta publicació, pot ser perquè encara no se n’ha fet cap, perquè no has entrat amb el teu usuari de la UOC o perquè no pertanys a aquesta aula. Si no ets membre de la UOC i veus alguna publicació, és perquè el seu autor o autora ha decidit fer-la pública.

Esperem que aquesta Àgora sigui un espai de debat enriquidor per a tothom!

 

Debat0el Benvinguts i benvingudes!

No hi ha comentaris.

Les intervencions estan tancades.